SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ, TECNOLOGIES DIGITALS I EDUCACIÓ 

Després de llegir l’article “La societat de la informació, tecnologies digitals i educació” escrit per Manuel Area (Universitat de La Laguna, 2002), he arribat a la conclusió que les idees principals de l’article es poden englobar en aquests tres punts:

1. Societat de la informació. Definició a partir dels diferents discursos.

2. Avantatges i inconvenients que afecten a la societat informatitzada.

3. Problemes que ha creat al món de l’educació. Com es presenta el futur educatiu a partir de les tecnologies digitals?

 

1.Societat de la informació. Definició a partir dels diferents discursos.

M. Area comença aquest article fent referència a quina ha estat l’evolució de les noves tecnologies a partir dels seus inicis a finals del segle XX i de la seva influencia en la societat d’aquella època fins arribar a les noves tecnologies actuals.

Afirma que això ha suposat un llarg procés de canvis i transformacions a nivell cultural, econòmic, social, polític, etc la qual cosa ha desembocat en una globalització o mundialització, en la mercantilització de la informació, en l’augment de desigualtats entre els països més desenvolupats i també amb la resta de països, la superpoblació, etc.

De tots els factors que s’han citat abans cal dir que el factor que més pes ha tingut, sense cap dubte, ha estat el de la globalització. Malgrat la seva procedència ve de fa molts de segles endarrere i molts anys abans de l’aparició de les tecnologies de la informació i de la comunicació.

Per altra banda, les tecnologies suposen un suport de la globalització. Sense elles la informació i transmissió de dades no arribaria a la velocitat que ho fa al llarg de tot el nostre planeta.

Cal dir també que l’autor afirma l’existència d’una estreta relació  entre la societat i les tecnologies, ja que, segons Area, sense una no pot avançar l’altre i això succeeix tant a nivell social i cultural com a nivell econòmic o polític.

J. Echevarría (1999) presenta quatre tipus de discursos a partir dels quals es pot analitzar quin és el paper de les noves tecnologies en la configuració de la societat i aquests són els següents:

Discurs mercantilista: es tracta d’un tipus de discurs on la societat de la informació és com una gran industria comercial i on només es pot prendre part mitjançant les xarxes de comunicació digital. Vist des de aquesta perspectiva això proporciona al desenvolupament de la societat de la informació, més benestar material i, com a conseqüència, més “felicitat”per tothom.

Discurs crític-polític: aquesta tipologia de discurs defensa que les tecnologies digitals haurien d’estar a l’abast de tothom , sense tenir en compte els interessos de l’industria.

Discurs tecnocentrista: és un discurs que considera a la tecnologia com a eix, com a centre de la societat per poder avançar i, com a conseqüència, millorar.

I per últim, tenim el discurs apocalíptic el qual considera a l’expansió de la tecnologia com una pèrdua de la cultura social.

 

Avantatges i inconvenients que afecten a la societat informatitzada

Per una banda tenim que com a avantatges, segons Area, dels efectes socials i culturals de les tecnologies de la informació i de la comunicació caldria anomenar les següents:

1.Obren les barreres espai- temporals quant a la comunicació.

2. Gràcies a elles gaudim d’una major quantitat de informació de manera permanent.

3. Milloren la qualitat i l’eficàcia dels serveis, com per exemple, les consultes o transferències comercials des de el banc, des de l’administració pública o des de un organisme privat amb accés a internet sense sortir de casa.

4. Apareixen i possibiliten, per tant, noves formes d’activitats productives.

5. Propicien una visió més ampla de la realitat a qualsevol nivell mundial.

Pel que fa referència als inconvenients, cal citar als següents:

1.S’ha descobert que l’avanç tecnològic és una amenaça per la societat i la vida del nostre planeta, a més de poder provocar la pèrdua del sentit i significat de l’existència de les senyes d’identitat i de les cultures de molts d’individus i col·lectius socials.

2. Manca de temps per adaptar-nos a conseqüència de la ràpida evolució de les tecnologies quan surt un nou producte al mercat, ja que a la vegada es troba un altre en marxa.

3. Percebi’m una sobredosi de informació que no sabem com tractar-la, ni com seleccionar-la.

4. Apareix una dependència elevada de la societat envers la tecnologia digital.

5. Com a conseqüència de les noves tecnologies sorgeix una desigualtat social, tant a nivell econòmic com social, ja que no tothom té les mateixes oportunitats per accedir a elles.

6. L’ús d’aquestes eines recondueix a la pèrdua de privacitat i, com no, a un major control cap a les persones i grups socials.

 

3. Problemes que ha creat al món de l’educació. Com es presenta el futur educatiu a partir de les tecnologies digitals?

L’avanç de les noves tecnologies digitals s’està generant d’una manera molt accelerada i amb un termini de temps molt curt. Tot això implica un reciclatge i una readaptació per part de l’usuari quant a les noves demandes que ens ofereixen aquestes noves eines. En el cas que no fos així, voldria dir caure dins els anomenats “nous analfabets” o “alfabetització tecnològica”.

Aquests dos nous termes afecten a gran part de la societat adulta que no ha tingut l’oportunitat d’accedir a aquestes estratègies de comunicació durant la seva infància o adolescència, i que fer-ho ara s’han vist”obligats”per diferents motius ( treball, informació) a desenvolupar cursets formatius, reciclant-se per aconseguir posar-se al dia amb aquestes eines tan necessàries en la societat actual.

Les noves generacions, a diferència d’aquests, han nascut i crescut en la societat informatitzada i digitalitzada, per això per a ells això no suposa cap tipus d’entrebanc.

Quant a les institucions educatives, cal dir que han anat introduint totes aquestes eines i aquests canvis molt lentament, bé per manca de recursos o bé perquè els docents o professionals no tenen un nivell de formació adequat.

Quant a la pregunta de com es presenta el futur educatiu a partir d’aquestes noves tecnologies digitals, Area comença fent una al·lusió a què el progrés d’un país  no ve marcat pels seus recursos materials o per la inversió de capital que disposa sinó que depèn dels recursos humans qualificats quant a les tecnologies de la informació i de la comunicació, ja que d’altra manera no avançaria la societat de la informació.

Vist tot això, Manuel Area proposa:

1.Integrar les noves tecnologies al sistema escolar, invertint econòmicament en recursos tecnològics, en formació del professorat, en l’assessorament als centres per la integració de la tecnologia com a mitjà educatiu, concebin als centres com a instàncies culturals, posant a la seva disposició recursos tecnològics, desenvolupant les xarxes telemàtiques, propiciant la creació de “comunitats virtuals d’aprenentatge”, etc. Com a conseqüència de tot el que s’ha dit fina ara els centres també hauran d’innovar les seves concepcions i pràctiques pedagògiques, la qual cosa implicarà també un canvi en el model d’ensenyança en la seva globalitat.

2. Reestructurar els fins i mètodes d’ensenyança: Nous rols pels docents i alumnes.

Els alumnes hauran de ser protagonistes i autònoms quant a les accions formatives.

Area parla del concepte de “intel·ligència distribuïda” i afirma que aquest terme fa referència a la rellevància que suposa el fet que l’individuo no capti i retingui tota la informació que rep, sinó que el més rellevant en aquest cas és que aprengui a cercar, a seleccionar i a analitzar tota la informació que ha rebut, desenvolupant així la seva capacitat de reflexió i, a la vegada, d’analitzar.

Per tant, des de el punt de vista educatiu a les escoles serà important que els alumnes:

- Tinguin un domini de les eines tecnològiques.

- Tinguin un conjunt de coneixements i habilitats que els permetin cercar, seleccionar, analitzar...la informació rebuda.

- Sàpiguen desenvolupar una sèrie de valors i actituds envers les tecnologies, sense caure en una actitud d’acceptació acrítica o caure en un rebuig per considerar-les inadequades.

- Han d’prendre a utilitzar les TIC en tota la seva qualitat, no tant sols com a oci o consum, sinó també per expressar-se i comunicar-se amb els altres.

Per part del docent, aquest haurà de tenir un paper de guia, de tutor, en el procés d’aprenentatge dels seus alumnes.

 3. Estendre la formació a través de xarxes d’ordinadors: la teleformació

De cada vegada va en augment la demanda de la societat cap a una formació de més qualitat quant a les TIC. Per això, es dona l’oportunitat de formar-se en les empreses, les universitats, etc mitjançant programes i cursets de teleformació. L’objectiu fonamental va dirigit a aconseguir una formació de qualitat.

4. Revisar i replantejar la formació ocupacional.

Per aconseguir que aquestes innovacions tecnològiques arribin al món professional o laboral serà necessari que l’individuo sàpiga que això implica nous canvis en els objectius, objectius, noves estratègies, etc, és a dir, s’haurà de preparar als treballadors en el coneixement i ús laboral de les noves tecnologies com un aprenentatge bàsic i comú dins tots els àmbits ocupacionals, s’hauran de millorar la qualitat dels processos formatius i d’aprenentatge de l’alumnat, s’hauran de desenvolupar cursets específics de formació per llocs de feina de nova creació, s’hauran de crear xarxes telemàtiques dirigides a formar diferents àmbits ocupacionals, etc.

5. Desenvolupar accions d’educació no formal: l’alfabetització tecnològica per el desenvolupament social i comunitari.

S’hauran d’incerta al sector social que es troba situat fora del sistema escolar com són: la gent gran, els joves d’edat extraescolar, les mestresses de casa, etc i que debut a la seva situació presenta més dificultat a l’hora de desenvolupar els seus coneixements quant a les noves tecnologies. Per aconseguir-ho:

1.    Es potenciaran i es farà suport de projectes i experiències d’associacions culturals, ONGS, sindicats...en l’ús de les Tic a través de:

- Subvencions econòmiques, per crear centres de noves tecnologies.

- Formació bàsica pels usuaris.

- Fer suport a la creació i difusió de informació mitjançant els recursos tecnològics.

2. Es transformaran les biblioteques i els centres culturals en centres d’espais per accedir a les noves tecnologies.

 

 

Acords i desacords amb l’autor

Òbviament estic totalment d’acord amb l’autor d’aquest article, Manuel Area, quan fa referència al fet que durant els darrers vint anys han sorgit uns canvis que han propiciat als països més desenvolupats transformacions a nivell econòmic, social, cultural i polític, però amb el que no estic d’acord, és que tot moment social vagi acompanyat d’un tipus de tecnologia determinada i que sense la tecnologia no ens trobarien en la situació en què ens trobem avui en dia.

Penso que fa uns quants anys, 35 o 40, no teníem ordenadors, ni telèfons mòbils, ni res que tingui a veure amb la revolució digital. Totes aquestes eines van sorgir a partir de la necessitat social de millorar les antigues màquines d’escriure, del telègraf, d’enviar les cartes per correu, etc, és a dir, a partir de les escasses “tecnologies” que teníem abans vam anar, pas a pas, innovant i produint, dins les nostres possibilitats, tenint sempre en compte els aspectes polítics i econòmics que existien quan es produïen aquestes transformacions. Amb això vull dir que les tecnologies fa molts d’anys ja hi eren, que no van sorgir “de la nada”, però amb un model de qualitat i de disseny, que evidentment, no té res a veure amb l’actual.

Per altra banda, les TIC han estat revolucionaries en la manera de viure la societat, com diu Area, han aportat avantatges i també inconvenients. És ben cert que podem escriure’ns emails o xatejar de manera gratuïta i immediata i que tothom s’ha beneficiat d’aquests aparells, sobre tot les persones de la nostra societat que no viuen al seu país d’origen. Però, alerta! Quan diem tothom, com diu M. Area, hem de tenir en compte que no totes les persones poden accedir a les noves tecnologies, ja que hi ha molta gent que, per motius econòmics o perquè no estan familiaritzades amb aquestes eines que no hi poden accedir. Entre elles trobem que són moltes les dones que encara no saben fer-ne ús, també hi trobem dins aquest grup a un número nombrós de la gent gran. En canvi, la gent jove, els adolescents i els petits, com diu l’autor d’aquest article, són els que més assimilen i s’obren a els canvis que ofereixen les noves tecnologies, cosa que als adults costa més, ja que tenen més dificultats, pors o incerteses a  l’hora de posar-se davant un d’aquets aparells, i és aquí on apareix el concepte de “alfabetització tecnològica” el qual fa referència Area en el seu article.

També estic totalment d’acord quan l’autor parla que hem de saber cercar, trobar, seleccionar i analitzar la informació rebuda, ja que no tota la informació que trobem serà útil i de qualitat. Per això és important el paper del mestre que haurà de fer de guia, de tutor, d’orientador i d’intermediari entre la informació de les xarxes i l’alumne. I per aconseguir-ho el mestre haurà d’instruir-se, de formar-se fent cursets, ajudant-se de programes i de totes les eines necessàries al seu abast amb el fi de transmetre uns coneixements i aprenentatges de qualitat als seus alumnes.